La memòria dels joves

Quins referents del passat es transmeten als joves d’avui a Catalunya? En un moment en què esparla més de memòria que d’història, paradoxalment no es parla de com es transmet a les generacions més joves el passat recent. Un passat altament conflictiu que constitueix avui una de les batalles polítiques i ideològiques que travessa les relacions entre diferents sectors de la societat catalana i, de forma més visible, les relacions entre Catalunya i Espanya. Només cal recordar el que va passar amb el recent congrés organitzat en el marc del tricentenari i que portava un títol tan explícit de “Espanya contra Catalunya. Una mirada històrica (1714-2014)”.

2015-02-27 12.07.01  Joaquim Aloy, explicant el portal http://www.memoria.cat.

El projecte Myplace, coordinat per la investigadora de la UPF Mariona Ferrer, en el qual participen 14 països europeus i 17 grups de recerca, té com a objectiu investigar com els joves europeus d’avui participen en els processos de transmissió de la memòria dels passats recents, tenint en compte els relats conflictius que hi prenen part, i com això els influeix en la seva implicació cívico-política en els seus entorns.

Per debatre aquesta qüestió la jornada que es va dur a terme el dia 27 de febrer a la UPF, amb la col·laboració de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va convidar al debat historiadors, institucions, entitats i joves implicades en els processos de recuperació de la memòria recent. Entre altres coses, es va constatar que hi ha un gap important entre les polítiques institucionals de memòria i l’acció que es duu a terme per part de les entitats. En aquests moments, ja s’ha certificat del tot la manca d’interès dels grans partits polítics espanyols (PP-PSOE) per dur a terme una política de memòria que tingui en compte les víctimes de la guerra civil i del franquisme. No hi ha voluntat de resoldre un problema tan vergonyós com el de les fosses comunes, ni d’anul·lar els judicis militars que van condemnar el President de la Generalitat i tants lluitadors per la llibertat, com tampoc no hi ha cap voluntat de fer net respecte dels símbols franquistes (El valle de los caídos és un testimoni insultant d’aquesta política de la memòria). En aquest sentit, queda pendent una anàlisi de com i per què el Partit Socialista Obrer Espanyol ha dut a terme una política de la memòria tan legitimadora del passat franquista.

En el cas català, es va constatar que el Memorial Democràtic ha deixat de fer una funció de lideratge en l’impuls de les polítiques de memòria a Catalunya, sigui per voluntat política o per manca de recursos, o bé per totes dues coses alhora. En canvi, a la jornada es va deixar constància de la capacitat de les iniciatives que es promouen des de les entitats per bastir projectes que tenen una gran transcendència. És el cas del portal memoria.cat, que constitueix un gran projecte de museu virtual de la memòria del passat recent a Manresa. Un punt de referència que hauria de ser mimat i imitat per les institucions. Un altre projecte que podem considerar emblemàtic és el que es va dur a terme al barri de Sant Andreu de Barcelona, sota el nom de “Retrats per a la memòria” i que constitueix un exercici col·lectiu de recerca sobre el passat que pot servir d’exemple a altres barris i poblacions.

L’estudi Myplace demostra que hi ha una relació explicativa entre el fet d’haver rebut coneixements sobre el passat a través de la memòria familiar i la implicació política dels joves. La família, ja ho sabem, és un marc de socialització política de primer ordre. Per això la memòria hi juga un paper tan important. La memòria i la desmemòria. Aquesta constitueix, al seu torn, un factor de desmobilització per aquells joves que són socialitzats en el context de la por cap al passat, i de retruc envers els conflictes. “Fill, no et fiquis en política, que només et portarà problemes”. La cultura de la por del franquisme o de la transició, que ve a ser la mateixa mena de por, es transmet en la família i només es pot contrarestar des de l’escola. Però pot construir-se un marc adient per a la transmissió de la memòria, en el sistema educatiu, a través dels museus i dels altres recursos públics si no hi ha un marc institucional que legitimi aquesta tasca? Aquesta és la clau de volta que tenim pendent. La memòria dels joves sembla que s’haurà de fer sense el marc institucional, o potser precisament en contra.

Publicat dins de Fundació Congrés de Cultura Catalana

Transmissió de la memòria i compromís polític de la joventut a Catalunya

 Logos My Place

27 de febrer de 2015 (9.15-14h)

Universitat Pompeu Fabra

Sala Albert Calsamiglia (Campus de Ciutadella)

 Organitzat per:

Projecte MYPLACE – UPF (Grant agreement no: FP7-266831)

Fundació Congrés de Cultura Catalana

En el marc del projecte europeu de recerca del 7è Programa Marc Myplace (Memory, Youth, Political Legacy And Civic Engagement) dirigit a l’Estat espanyol per Mariona Ferrer i Fons, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i en col·laboració amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, es proposa crear un espai de reflexió sobre la relació entre la transmissió intergeneracional de la memòria i la implicació social i política de la joventut actual, en particular, a Catalunya.

L’objectiu de la jornada és crear un diàleg entre experts, institucions, entitats i joves per tal d’analitzar com la història recent del segle XX influeix en la societat d’avui a partir d’algunes preguntes com les següents:

  • Com s’ha construït els relats de la memòria a Catalunya que es transmeten a les generacions actuals, quins són els seus condicionants i agents principals de transmissió.
  • Quin tipus de conflictes del passat es fan presents avui i condicionen les maneres de concebre la política actual i la implicació de la joventut.
  • Fins a quin punt les polítiques de la memòria institucionals responen a la necessitat de vincular les diferents generacions en un relat comú.

La jornada està dirigida a investigadors/es, entitats i institucions que treballen en el marc de les polítiques de memòria o de joventut, i està oberta a totes les persones interessades que hi vulguin assistir.

La jornada és gratuïta però cal fer inscripció prèvia a: info@fundccc.cat fins a les 17:00 hores del dia 24/02/2015.

L’aforament de la sala és limitat. Les inscripcions s’admetran per estricte ordre d’inscripció.

Més informació del projecte MYWEB a: http://www.fp7-myplace.eu

Cliqueu AQUí per veure el programa.

Publicat dins de Fundació Congrés de Cultura Catalana

Molts granets de sorra

La Fundació Congrés de Cultura Catalana dóna suport a la campanya de Catalonia Press per editar un llibre en anglès sobre el moviment pel dret a decidir de Catalunya, que es dirà:

Us animem a donar-hi suport. 

 

Molts granets de sorra

Els catalans han pensat en tota mena d’idees per reclamar el dret de votar—Jo les vull recollir en un llibre. M’hi ajudes?

Sóc una nord-americana que des de fa gairebé 30 anys m’he sentit com una part de Catalunya. Crec que el que feu aquí—i sobre tot la manera que ho feu—pot ajudar a canviar la resta del món també—pel millor. Els catalans voleu guanyar la independència de l’Estat espanyol i per tant intenteu redibuixar les vostres fronteressense violència, votant. Feu tot el que sigui necessari per cridar l’atenció dels vostres líders polítics: amb manifestacions massives, sí, però també amb globos, iespelmes, i concerts, i discursos, i desfilades de bicis, i moltes, moltes més coses.Fins i tot vau pintar tot un poble de color groc. El més fort és que aconseguiu que la gent escolti. Esteu guanyant. És inspirador.

I no només és un moviment pacífic i innovador sinò que els que ho esteu portant a terme sou persones normals i corrents. En conec molts de vosaltres. Sou gent que assisteix a reunions setmanals, passa els caps de setmana a les paradetes repartint fulletons, i està sempre pensant en noves maneres de fer arribar el missatge i insistir en el dret de votar sobre el futur polític. El vostre futur polític.

Vull que la resta del món sàpiga el que esteu fent. Ja he fet un llibre, What’s up with Catalonia? amb assajos i explicacions d’experts i polítics. Ara vull fer un llibre sobre tota la gent amb les mans al procés: els voluntaris, els organitzadors, els que només han pensat en això des de fa sis anys. Ja sabeu qui sou :) I vull que sigui un llibre defotografies, que ensenya totes les estratègies divertides, cridaneres, i a vegades estrambòtiques que heu ideat. El llibre es dirà Many Grains of Sand en anglès i Molts granets de sorra en català.  També espero que la gent d’altres parts del món poden aprofitar les vostres idees per salvar potser la seva biblioteca, o el parc, o per ser més actius en el seu govern local. Els catalans no esteu tirant pedres, ni bloquejant autopistes, esteu utilitzant unes tècniques cíviques, alegres i democràtiques. I esteu guanyant. El vostre president us ha promés una votació—tant com si Espanya està d’acord com si no—el 27 de setembre vinent. Cal explicar la vostra història arreu del món.

M’hi ajudaràs? Publico el llibre jo mateixa i recapto diners per finançar l’edició amb una campanya de micromecenatge. Pots contribuir uns pocs euros a canvi d’un exemplar del llibre—o fins i tot dos perquè puguis donar-ne un a la biblioteca del poble? Hi ha edicions en rústega i amb tapes dures.

Sí, vull ajudar

Aquí teniu la primera secció en que he estat fent recerca, que explica un dels primers passos en el procés: la consulta sobre la independència en el poble petitó d’Arenys de Munt. Potser alguns pensaven que es tractaven de quatre xalats però no ho eren pas. Encara no he acabat el capítol, però és molt inspirador!

“Jo estic convençut que no podem triar el moment de la mort, però sí que podem triar la forma de viure” –Jordi Bilbeny

Per últim, podríes compartir aquesta informació amb els amics i coneguts? Hem d’arribar a tanta gent com puguem. És important.

Liz

Liz Castro
Editora, Catalonia Press
http://www.lizcastro.com

P.D. Si tens fotos que vols que inclogui en el llibre, m’agradaria veure-les. Me les pots fer arribar amb aquest formulari.

Web del llibre: http://www.lizcastro.com/un-granet-de-sorra.html
Web de la campanya de micromecenatge: http://www.verkami.com/projects/10616-many-grains-of-sand-molts-granets-de-sorra

Publicat dins de Fundació Congrés de Cultura Catalana, Suport

Traspàs del pare Marc Taxonera

inauguracio 1

El Patronat i el Comitè executiu de la Fundació Congrés de Cultura Catalana lamenten profundament el traspàs aquesta nit del pare Marc Taxonera i Comas (1919-2014), membre fundador i vicepresident de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i treballador incansable i defensor de la cultura i la llengua catalanes.

En nom del Comitè Executiu, del Patronat de la Fundació i de la Secretaria Executiva donem el condol a la família per la seva pèrdua.

Descanseu en pau, pare Marc.

Publicat dins de Fundació Congrés de Cultura Catalana

Conferència de Montserrat Guibernau el 18 de desembre al Col·legi d’Advocats de Barcelona

GuibernauLa Fundació Congrés de Cultura Catalana es complau a convidar-vos a la conferència de la Catedràtica de la Queen Mary University of London i Doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cabridge Montserrat Guibernau i Berdún sobre Democràcia i canvi polític a Europa.

La confrència tindrà lloc el 18 de desembre a les 19 hores al Pati de Columnes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (carrer Mallorca, 283, Barcelona).

Cal confirmar l’assistència al telèfon 93 410 68 66 o bé al correu electrònic info@fundccc.cat

Per veure la invitació, cliqueu AQUÍ.

Publicat dins de Actualitat, Conferència anual, Fundació Congrés de Cultura Catalana

Presentació del llibre “La transició franquista”, de Marta Rovira, Premi d’Assaig Carles Rahola 2014

D'esquerra a dreta, Salvador Cardús, Marta Rovira i Francesc-Marc Álvaro

D’esquerra a dreta, Salvador Cardús, Marta Rovira i Francesc-Marc Álvaro

La seu d’Òmnium Cultural a Barcelona va acollir ahir a la tarda la presentació del llibre La transició franquista (Editorial Pòrtic), de Marta Rovira Martínez, Doctora en Sociologia per la UAB i presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, un llibre guardonat amb el Premi Carles Rahola d’assaig 2014. En la presentació, van acompanyar l’autora el sociòleg i professor de la UAB Salvador Cardús i el periodista i professor de la URLL Francesc-Marc Álvaro.

El llibre s’endinsa en les arrels de la memòria de la transició, els seus condicionants i els elements que configuren el relat dominant sobre aquest període històric alhora que mostra com el passat n’és de reversible i com canvien els marcs de referència en funció de com ens el mirem.

Cardús va destacar l’esforç d’anàlisi que realitza l’autora sobre la construcció de la memòria i la manera nova d’aproximació a aquest procés de la lectura crítica de l’invent de la memòria de la transició, “el llibre ens ajuda a entendre com es construeix aquest relat i també com es deconstrueix”. De la seva banda, Álvaro, membre també del jurat del Premi Carles Rahola d’assaig 2014, va referir-se al llibre com una exploració honesta dels fonaments de la nostra democràcia i en va ressaltar la idea de l’apropiació del passat i la sacralització de la memòria i del relat de la transició.

Finalment l’autora va afegir que el relat es construeix en mans d’una classe política que manlleva aquesta possibilitat a altres actors com els moviments socials. “Amb la transició s’explica que ja s’ha superat però no el què s’ha superat”, va remarcar.

Publicat dins de Actualitat, Fundació Congrés de Cultura Catalana

Lliurament del XXIV Premi Internacional Ramon Llull

DSC_0059L’Auditori Nacional d’Andorra va acollir el passat divendres el lliurament del XXIV Premi Internacional Ramon Llull que va recaure enguany en el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera per les seves contribucions acadèmiques a la defensa de la igualtat i dignitat de totes les llengües, i la seva actitud crítica davant les ideologies lingüístiques assimilacionistes.

Aquest premi és atorgat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i la Fundació Ramon Llull.

El Premi Internacional Ramon Llull vol reconèixer el conjunt d’una obra individual de fora del domini lingüístic escrita en qualsevol llengua que difongui la realitat històrica i cultural catalanes o una institució de fora del domini lingüístic per la promoció de la llengua i cultura catalanes. Així mateix el guardó premia l’aportació d’una persona de qualsevol país al coneixement promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.

El jurat ha estat format per: Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i Vicenç Villatoro, Isidor marí, Manuel Pérez-Saldanya i Joaquim Torres per part de la Fundació Ramon Llull.

El guardó es va entregar en l’acte de lliurament dels premis de la Fundació Ramon Llull, durant el qual es van atorgar també  el Premi Ramon Llull de Traducció Literària a l’anglès Peter Bush per la seva traducció d’El quadern gris de Josep Pla i el Premi a la Promoció Internacional de la Creació  Catalana a Maria Bota, productora creativa del Milton Keynes International Festival.

 

Publicat dins de Fundació Congrés de Cultura Catalana