Les entitats del tercer sector social de Catalunya pateixen amb contundència els efectes devastadors de la situació econòmica dels darrers anys. La reducció de les aportacions públiques i el retard en el cobrament del que se’ls deu, les està conduint a la inactivitat, a les portes del tancament.
En el nostre camp d’actuació, l’àmbit de la cultura catalana, s’hi afegeix, avui, l’hostilitat d’una part del poder polític, reforçat pel suport d’alguns mitjans de comunicació molt poderosos i influents.
En aquest sentit, hem estat testimonis de l’atac que ha patit l’associació catalanista de referència, Òmnium Cultural, que tanmateix, amb la contundent i ràpida resposta de la seva presidenta, i el ressò dels mitjans catalans, probablement n’haurà sortit reforçada.
Però les entitats modestes, menys mediàtiques, que es mouen amb pressupostos ínfims, pateixen, a més, un triple efecte. La seva baixa capacitat d’influència, la seva reduïda repercussió, les fa més vulnerables, més excloses, més exposades al risc de ser tractades no prioritàries. Corren el risc de desaparèixer.
La Fundació Congrés de Cultura Catalana va commemorar l’any 2010 el seu trentè aniversari. Ho va celebrar fent feina, repassant les activitats dutes a terme durant les tres dècades precedents i organitzant unes jornades de reflexió, amb ponents de primera fila, d’abast internacional. L’any 2011 la Fundació impulsà i organitzà la II Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord Occidental, un simposi de dos dies amb ponents procedents de països i territoris de tot l’Arc, que va generar un gran ressò i interès per part de governs i institucions de la Mediterrània Occidental. A més, la Fundació va organitzant les seves activitats ordinàries amb normalitat: els seus tres premis, la conferència anual, i diferents activitats pels territoris de parla catalana, organitzades conjuntament amb altres entitats. Gràcies a això la Fundació promou una tasca de reflexió, de debat pausat, que és el seu camp natural, i al qual no solen arribar entitats més activistes. Tot plegat amb un pressupost que no arriba als seixanta mil euros l’any.
La Fundació Congrés de Cultura Catalana veu la cultura com un sector productiu, necessari, imprescindible en societats avançades que aposten per la millora social i el benestar de les persones. Perquè una societat ben informada, cultivada, que sap d’on ve, que vol ser partícip de l’evolució constant del seu propi entorn, que té un esperit crític, és una societat sana i rica, conscient que tot aquest ventall d’actuacions i qualitats reverteix positivament en el progrés del seu propi país.
