“Molts e diverses torts, prejudicis e greuges. Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)”, és el títol de l’obra guanyadora d’enguany. El seu autor, Vicent Baydal i Sala, és llicenciat en Història per la Universitat de València, Màster i Doctorat en Història Medieval per la Universitat Pompeu Fabra i Investigador contractat al Centre de Recerca i Debat del Museu d’Història de Barcelona.

Les seves principals publicacions són “La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní”, Beniparrell, Ajuntament de Beniparrell. Com a articles destacables, mencionem “El llibre dels fets de Jaume I, a pams del sol naixent”, El cabeçatge, un desconegut servei de les Corts valencianes de 1301-1302” i El naixement de l’impost del morabatí al Regne de València (1265-1266)”.

El Premi Ferran Soldevila, és organitzat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb el suport i la col·laboració de la revista l’Avenç, el Museu d’Història de Catalunya, i per Publicacions de la Universitat de València, qui s’encarrega de la publicació de l’obra guanyadora.

Enguany, els membres del Jurat del Premi foren Agustí Alcoberro, Antoni Furió, Joan Francesc Mira, Sebastià Serra Busquets, Josep Fontana i Josep Maria Salrach.

Va ser l’any 1984 que la Fundació Congrés de Cultura Catalana convocà per primera vegada el Premi Ferran Soldevila. Enguany, el premi, que busca estimular els estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic i biogràfic en el context dels Països Catalans, ha arribat ja a la seva vint-i-setena edició.

Segons els responsables de l’informe, «la llengua catalana no pot ser considerada minoritària, sinó que els seus parlants tenen dret a un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa, que només pot ser negat per prejudicis polítics sense justificació democràtica». La importància del context sociopolític en l’evolució de la llengua és evident a l’hora d’interpretar la dinàmica sociolingüística dels diferents territoris. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, considera que «en els territoris on la conjuntura política s’ha mostrat favorable a la llengua catalana, com Andorra, Catalunya i les Illes Balears, el català es manté o avança; mentre que al País Valencià, on el continuisme institucional prolonga una política lingüística pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i territorial, hi ha un clar retrocés del català». D’altra banda, Miquel Strubell, coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana, afirma que «els lectors trobaran que aquest informe, entre tots els que hem encarregat des de 2003, subratlla més bé l’enorme paradoxa que mostra llengua, entre la seva dimensió i fortalesa en alguns àmbits socials, i el fet de ser víctima d’atacs polítics i ideològics. Esperem que serà d’utilitat per als polítics i diputats a qui l’enviem».

Educació i cultura

De l’informe també es desprèn que l’evolució favorable dels coneixements lingüístics —en català i en castellà— es deu al gran esforç del sistema educatiu en els territoris i àmbits en què el català és la llengua vehicular habitual. Els responsables de l’estudi destaquen que «aquest esforç especial en l’atenció educativa de la diversitat creixent de la població escolar reclama suport i respecte, a fi de mantenir i millorar els resultats educatius i la cohesió social. És greument irresponsable suscitar controvèrsies sobre l’elecció particular de llengua vehicular en detriment dels objectius d’interès general que han de guiar els projectes educatius de centre i les polítiques públiques d’ensenyament», en referència a les diferents sentències judicials i campanyes mediàtiques que qüestionen el model d’escola catalana. Pel que fa a l’ensenyament universitari, la docència en català es pot estancar o retrocedir sense motius, per una potenciació mal entesa de l’anglès com a llengua vehicular, fet que, per a l’IEC, requereix d’una profunda reflexió en l’àmbit de la gestió universitària.

Quant al conjunt de l’oferta i del consum mediàtic i de productes culturals, es manté una clara minorització de la llengua catalana. Els àmbits del cinema, de la música en català i del lleure infantil i juvenil continuen presentant una gran precarietat a tot el domini lingüístic. La notícia més positiva ens arriba del món de la Xarxa, un àmbit on la llengua catalana, de manera sostinguda, continua guanyant visibilitat. Una de les conclusions és que és indispensable aconseguir la vertebració de l’espai lingüístic, cultural i comunicatiu. L’articulació de les institucions i dels grups empresarials de l’àmbit cultural i de comunicació ha de permetre una distribució normal i general dels productes culturals a tot el territori i l’eliminació de les barreres polítiques antidemocràtiques a la recepció lliure de les emissions televisives, tal com reclama la iniciativa legislativa popular (ILP) pendent de tramitació al Congrés.

Segons els responsables de l’informe, «la dificultat principal per a la plena recuperació i l’ús normal del català és la política estatal, que sembla orientada a legitimar la desigualtat lingüística, en lloc d’avançar cap a la igualtat entre les llengües oficials, tant a l’Estat com a la UE. La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya —un cop plebiscitat— i els recursos posteriors sobre diverses lleis del Parlament de Catalunya semblen respondre a una voluntat política de subordinació de la llengua catalana, que resulta inadmissible i pot provocar greus confrontacions, ja que dóna a entendre que la igualtat només serà possible si s’aconsegueix la plena sobirania política».

Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, fou el ponent d’aquesta conferència que sota el títol “Mirant Endavant. Als cent anys de la Secció Filològica i als 25 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana”, ens apropà a la realitat d’aquesta centenària secció de l’IEC, i de tota la tasca que s’hi ha realitzat i s’hi realitza.

A través d’un recorregut històric, es parlaren de qüestions cabdals com els inicis de l’IEC i de les Seccions Filològica i Científica, creades el 14 de febrer de 1911. La conferència versà sobre diverses qüestions que es centraren en el següents punts: la visió inicial i les claus de l’èxit, funció i organització de la secció filològica, l’orientació normativa, la recerca, el seguiment de la situació sociolingüística i finalment, un centenari obert a la societat i projectat al futur. Totes aquestes qüestions, les poden consultar en el següent document annex, el qual fou presentat pel Sr. Isidor Marí en el marc d’aquesta conferència i en el qual, hi trobaran una gran quantitat de recursos digitals en matèria de llengua i cultura catalanes.  

Marí, destacà que una commemoració ha de servir sempre per a comprendre i renovar el sentit inicial d’allò que es commemora, i que per tant, no es pot limitar mai a mirar enrere. Per altra banda, també posà èmfasi en la necessitat que el català sigui reconegut de forma igualitària a la resta de llengües, “cal transmetre a la societat un convenciment inequívoc: la llengua catalana té la capacitat i el dret de ser reconeguda igualitàriament en el marc estatal, europeu i mundial”.

La presentació i la cloenda de l’acte foren dutes a terme pel President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i membre emèrit de l’IEC, Sr. Francesc Vallverdú, qui dedicà unes paraules a la celebració del desè aniversari del Cercle XXI, així com a la important tasca que realitza la Secció Filològica al sí de la societat catalana.

La conferència fou seguida per una cinquantena de persones al Pati de Columnes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. L’acte finalitzà amb una copa de cava per a tots els assistents.

Ben aviat, penjarem l’àudio de la conferència per a totes aquelles persones que estiguin interessats en escoltar-la.

En un acte a l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona el president de l’Associazione, el Senyor Patrizio Rigobon, el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el Senyor Francesc Vallverdú, i el director de l’Institut Ramon Llull, el Senyor Vicenç Villatoro, van donar la benvinguda a l’edició impresa número 1 de la revista Italiana di Studi Catalani.

Salvatore Schirmo, director de l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona, va inaugurar la presentació donant la benvinguda al públic i celebrant l’aparició d’aquesta revista, tot agraïnt efusivament la presència dels tres convidats a la taula, Rigobon, Vallverdú i Villatoro.

A continuació va ser Patrizio Rigobon qui va encetar els parlaments, i va agraïr l’esforç de tots aquells que han fet possible l’aparició de la revista. Rigobon va dir que espera que l’aparició de l’obra serveixi de pont entre les dues cultures, i al mateix temps que sigui de l’interès dels catalans que resideixen a Itàlia, però especialment que serveixi pels italians que han decidit viure a Catalunya.

El torn del president de la Fundació, Francesc Vallverdú, va arribar a continuació, i ho va aprofitar per presentar la Fundació, i donar a conèixer la importància del Premi Internacional Ramon Llull, organitzat per la Fundació i l’Institut Ramon Llull, que al llarg de la seva història ha premiat a dos subjectes italians: l’any 2004 a l’escriptor Giuseppe Tavani, i l’any 2011 a l’Associazione Italiana di Studi Catalani, precisament en reconeixement del treball que fa aquesta entitat per la promoció i estudi de la catalanística a Itàlia. Francesc Vallverdú va dedicar la segona part de la seva intervenció a parlar-nos de la seva vinculació personal i porfessional amb la cultura italiana, iniciada als anys 60, amb col·laboracions amb revistes culturals, traduccions d’obres literàries i de poesia, i amb la participació a nombrosos congressos i actes acadèmics –ben aviat podran llegir la intervenció íntegre de Francesc Vallverdú-.

Vicenç Villatoro va tancar l’ordre d’intervencions, i ho va fer amb un discurs dinàmic, empàtic, viu. En primer lloc va donar les gràcies a Rigobon i el seu equip, per la feina que fan des d’Itàlia per la catalanística. En segon lloc va coincidir amb Vallverdú a l’hora de valorar la importància del Premi Internacional Ramon Llull, i que en surt reforçat a partir del moment que el convoquen dues entitats, una des del vessant de la societat civil, i l’altre des del vessant institucional. Des de la seva part més personal, Villatoro va remarcar la importància i la influència de la cultura italiana en una generació d’escriptors catalans. Aquesta generació, va dir, es trobava molt còmode amb la cultura italiana com a referent, pel seu marc natural, pels seus valors de proximitat i adaptabilitat, que els permetia trobar la seva pròpia veu, a diferència del què passava amb els grans referents de la literatura, com eren Alemanya, França i Angalterra i EUA. La cultura francesa era massa elitista, la cultura anglòfona buscava un populisme massa modern, i arribava tard, però en canvi la italiana encaixava gairebé a la perfecció.

Isidor Marí és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és President de la Secció Filològica de l’IEC, i també Director dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC. Durant 8 anys fou Cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya i també com a Sotsdirector General de Política Lingüística. Entre els anys 1988 i 1997 fou també el Director del Termcat. Té un extens llistat d’obres publicades.

La Conferència es durà a terme a les 19h del proper dimecres 26 d’octubre. Tal i com ja ve essent habitual, el lloc de celebreació de la Conferència serà el Pati de Columnes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona al carrer Mallorca.

Amb l’objectiu de posar al centre del debat algunes temàtiques que són a l’ordre del dia de la nostra cultura, la Fundació ha dedicat aquesta activitat en anteriors ocasions per parlar de:

- Els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana, amb Mònica Terribas

- La mundialització i la cultura catalana, amb Salvador Giner

- Catalunya, país emergent, amb Ramon Tremosa

10 anys del Cercle XXI

El Cercle XXI és una iniciativa nascuda al sí de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que actualment funciona de forma autònoma, tot i que rep el suport econòmic de la Fundació.Cercle XXI té  com a objecte l’agrupació de lingüistes i gent propera a aquesta sensibilitat, per treballar per la defensa de la llengua catalana a la xarxa.

L’edició de butlletins, els sopars amb persones significades per parlar sobre la seva visió de la situació de la nostra llengua i les accions a través d’internet adreçades a la mobilització del públic sobre la qüestió lingüística conformen el ventall d’activitats d’aquesta entitat que enguany celebra ja 10 anys.

L’acord de patrocini establert entre l’Aula de Cultura de Cardedeu i la Fundació permetrà que aquesta entitat pugui dur a terme l’activitat programada per al proper dimarts dia 18. Coincidint amb l’any Maragall, la conferència tractarà sobre Joan Maragall i sota el títol “JOAN MARAGALL. UN INTEL·LECTUAL DAVANT UN MÓN QUE CANVIA”, versarà no tant sobre la seva vessant de poeta sinó com a intel·lectual. La conferència anirà a càrrec de la Sra. Patrícia Gabancho.

“A través dels seus articles descobrim un home preocupat pel seu temps, encuriosit davant el canvi tecnològic i social, i sobretot compromès amb una Catalunya que començava a viure el catalanisme com a fet polític. És interessant comprovar com, ara fa cent anys, els catalans teníem els mateixos problemes i dèiem les mateixes coses que avui.”

Abans de la Conferència, la Fundació tindrà l’oportunitat d’explicar davant el públic assistent, quina és la seva activitat, els seus orígens i les perspectives de futur.

Aquest acord amb l’Aula de Cultura de Cardedeu es fa amb la voluntat de donar servei i suport a les entitats que treballen pel desenvolupament de la cultura catalana, i apropar, al mateix temps, la trajectòria de la Fundació a la societat civil de tots els territoris de parla catalana.

Som conscients que enguany, el butlletí arriba amb retard, però val a dir que ha estat degut a les múltiples activitats que hem dut a terme des de la Fundació. Entre elles, val la pena destacar la II Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental, que es dugué a terme al Centre de Cultura Contemporània de la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de juny. La Conferència tenia per objecte reunir un seguit d’experts per tal de debatre la necessitat d’enfortir la cooperació entre les regions i ciutats de la Mediterrània Nord-Occidental sota la màxima “la cooperació territorial a la Mediterrània Nord-Occidental”.

El present butlletí, i com ja és habitual en els butlletins de la nostra entitat, incorpora, a banda de totes les activitats realitzades durant l’any 2010, la transcripció del discurs d’agraïment de la guardonada en el Premi Internacional Ramon Llull, Malika Ahmed-Chertouk Zaid, així com la glossa de la guardona, realitzada per Fèlix Martí. Finalment, s’inclou la transcripció també de la conferència anual de la Fundació, realitzada durant el mes de maig de 2010 i que fou a càrrec del President de l’institut d’Estudis Catalans, el Sr. Salvador Giner.

Podran descarregar el butlletí, o bé llegir-lo en línia.

L’esdeveniment representarà, al mateix temps l’oportunitat de retre homenatge a l’Assoziazione Italiana di studi catalani, creada per promoure les relacions culturals entre Itàlia i Catalunya, del món acadèmic, i guardonada amb el prestigiós Premi Internacional Ramon Llull 2011, i ”l’acte de presentació de la Revista Italiana d’Estudis catalans, editada per l’AISC, publicada per primera vegada aquest any per Edicions Bear (Alexandria).

Hi intervindran Patrizio Rigobon (Presidente dell’Associazione Italiana Studi Catalani) “La Rivista italiana di studi catalani, nuova tappa delle relazioni culturali italo-catalane”, Francesc Vallverdú (President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana), “La Fundació Congrés de Cultura Catalana i la cultura italiana”, i finalment Vicenç Villatoro (Director de l’Institut Ramon Llull) “La presència de la cultura catalana pels intel·lectuals de la nostra generació”. La presentació de l’acte anirà a càrrec del Sr. Salvatore Schirmo (Direttore Istituto Italiano di Cultura di Barcellona)

L’acte tindrà lloc a l’Instituto Italiano di Cultura di Barcelona, el proper dimarts dia 8 de novembre de 2011 a 2/4 de 8 del vespre.

8 / novembre / 2011

Horaris: 19:30

Lloc: ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA

Organitzat per: ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA

En colaboració amb: FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA – INSTITUT RAMON LLULL

Notícia relacionada

Podran llegir l’article sencer, tot clicant aquí