ES PRESENTA LA REVISTA A BARCELONA AMB LA FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA I L’INSTITUT RAMON LLULL COM A CONVIDATS
En un acte a l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona el president de l’Associazione, el Senyor Patrizio Rigobon, el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el Senyor Francesc Vallverdú, i el director de l’Institut Ramon Llull, el Senyor Vicenç Villatoro, van donar la benvinguda a l’edició impresa número 1 de la revista Italiana di Studi Catalani.
Salvatore Schirmo, director de l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona, va inaugurar la presentació donant la benvinguda al públic i celebrant l’aparició d’aquesta revista, tot agraïnt efusivament la presència dels tres convidats a la taula, Rigobon, Vallverdú i Villatoro.
A continuació va ser Patrizio Rigobon qui va encetar els parlaments, i va agraïr l’esforç de tots aquells que han fet possible l’aparició de la revista. Rigobon va dir que espera que l’aparició de l’obra serveixi de pont entre les dues cultures, i al mateix temps que sigui de l’interès dels catalans que resideixen a Itàlia, però especialment que serveixi pels italians que han decidit viure a Catalunya.
El torn del president de la Fundació, Francesc Vallverdú, va arribar a continuació, i ho va aprofitar per presentar la Fundació, i donar a conèixer la importància del Premi Internacional Ramon Llull, organitzat per la Fundació i l’Institut Ramon Llull, que al llarg de la seva història ha premiat a dos subjectes italians: l’any 2004 a l’escriptor Giuseppe Tavani, i l’any 2011 a l’Associazione Italiana di Studi Catalani, precisament en reconeixement del treball que fa aquesta entitat per la promoció i estudi de la catalanística a Itàlia. Francesc Vallverdú va dedicar la segona part de la seva intervenció a parlar-nos de la seva vinculació personal i porfessional amb la cultura italiana, iniciada als anys 60, amb col·laboracions amb revistes culturals, traduccions d’obres literàries i de poesia, i amb la participació a nombrosos congressos i actes acadèmics –ben aviat podran llegir la intervenció íntegre de Francesc Vallverdú-.
Vicenç Villatoro va tancar l’ordre d’intervencions, i ho va fer amb un discurs dinàmic, empàtic, viu. En primer lloc va donar les gràcies a Rigobon i el seu equip, per la feina que fan des d’Itàlia per la catalanística. En segon lloc va coincidir amb Vallverdú a l’hora de valorar la importància del Premi Internacional Ramon Llull, i que en surt reforçat a partir del moment que el convoquen dues entitats, una des del vessant de la societat civil, i l’altre des del vessant institucional. Des de la seva part més personal, Villatoro va remarcar la importància i la influència de la cultura italiana en una generació d’escriptors catalans. Aquesta generació, va dir, es trobava molt còmode amb la cultura italiana com a referent, pel seu marc natural, pels seus valors de proximitat i adaptabilitat, que els permetia trobar la seva pròpia veu, a diferència del què passava amb els grans referents de la literatura, com eren Alemanya, França i Angalterra i EUA. La cultura francesa era massa elitista, la cultura anglòfona buscava un populisme massa modern, i arribava tard, però en canvi la italiana encaixava gairebé a la perfecció.
